La major part de les restes urbanes de la ciutat estan actualment arrasades, i només queden restes identificables d’uns pocs monuments. De manera que, abans de que la nostra Missió comencés els seus treballs el 1992, pràcticament tot el que se sabia de la ciutat era gràcies als papirs. Aquests donaven notícies interessantíssimes sobre la vida quotidiana dels oxirrinquites, de manera que en aquest aspecte Oxirrinc era una de les ciutats més ben conegudes de l’àmbit de tot l’Imperi Romà, però en canvi els nostres coneixements topogràfics i urbanístics eren ben minsos. Per això una de les nostres primeres directrius va ser l’estudi de d’urbanisme antic de la ciutat.

Aquest estudi l’hem anat realitzant utilitzant diferents metodologies al nostre abast: prospeccions i sondejos arqueològics; el radar; la fotografia aèria amb l’ajut d’un estel volant; les indicacions topogràfiques dels papirs; i la documentació de dibuixos, plànols i fotografies del jaciment a partir de Denon, al segle XIX. Així, sembla probable que el nucli antic (faraònic) de la ciutat es trobés al sud-est de la mateixa, entre la porta monumental esmentada i una columna honorífica que encara es manté dempeus. Aquesta columna va tenir una dedicatòria a l’emperador d’Orient Focas (602-610), el qual per cert té una altra columna honorífica a Roma, el darrer monument civil erigit al Forum Romà. La columna d’Oxirrinc, però, havia format part d’un tetrapylon, encreuament monumental de carrers, prop del qual hi devia haver el Toereion, o temple de Tueris. Coneixem també l’emplaçament del teatre, al sud-oest; d’unes termes, al sud; i d’un hipòdrom, al nord. Però poca cosa queda visible d’aquests monuments avui dia. També coneixem l’existència de diversos temples, ara per ara difícils de situar.

Cap al centre de la meitat septentrional de la ciutat hi ha el recinte de la Necròpolis Alta. Quan aquesta Necròpolis va ser inaugurada en època saïta, es trobava fora i a una certa distància de la ciutat. El creixement urbà posterior la va englobar dins del recinte emmurallat de la ciutat. Com ja hem vist, l’indret va continuar essent utilitzat com a necròpolis en temps grecoromans i cristians. També en època greco-romana s’hi va erigir un gran temple, potser el Serapeu.

 

 

Más info