La ciutat grecoromana d’Oxirrinc era una ciutat emmurallada. Es pot seguir bastant bé el traçat de la muralla, que era de tova, pel costat oest, que dóna al desert. Encara que en els costats nord i sud el traçat s’ha perdut, es pot endevinar bastant bé fins on arribava la ciutat. A la banda est, l’element més destacable és una porta monumental de pedra, d’aspecte faraònic, que dóna a l’actual poble de El-Bahnasa i al Bahr Yussef. L’extensió de la ciutat era d’uns 2 km en sentit nord-sud i d’ 1,5 km en sentit est-oest. La població estimada devia ser d’uns 30.000 habitants.
En l’època romana, quan la ciutat va aconseguir la seva màxima extensió, estava formada per una sèrie de barris situats al llarg de la muralla i estructurats al voltant d’una gran necròpoli central, que hem anomenat Necròpolis Alta, al centre de la qual s’aixecava un gran temple, possiblement dedicat a Serapis, i davant seu, un gran mercat. La ciutat tenia un gran eix viari nord-sud, el carrer major, i dos eixos viaris transversals, el carrer ample del nord i el carrer ample del sud. El carrer ample del nord connectava el mercat i el temple de la Necròpolis Alta amb el carrer major, i el carrer ample del sud connectava el teatre amb el Bahr Yussef, passant pel tetràpilon de Tueris i la porta monumental aquest. Al voltant del tetràpilon s’estenia, probablement, el casc antic de la població d’època faraònica, i al sud hi havia unes termes.
Fora del recinte emmurallat de la ciutat, a l’oest, hi ha un Osireion del qual s’ha conservat la part subterrània i que data essencialment de temps ptolemaics. Entre l’Osireion i la ciutat hi ha una necròpolis grega i romana.
En l’època cristiana-bizantina, en els extramurs de la ciutat es van anar construint nombrosos monestirs, tant de monjos com de monges. Aquesta informació, que ens ha arribat a través d’un text anònim grec contemporani, ha estat confirmada per les troballes de les nostres pròpies excavacions: la gran vila fortificada al nord-oest de la ciutat i l’oratori copte que hi ha a prop. També ha estat confirmada per les excavacions d’urgència del Consell Superior d’Antiguitats al sud de la ciutat, amb el descobriment de les restes d’un altre monestir.