Memòria provisional dels treballs arqueològics realitzats al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Mínia) durant la campanya de 2008

Josep Padró, Hassan Ibrahim Amer, Núria Castellano, Dolors Codina, Marguerite Erroux-Morfin, Mª Luz Mangado, José Javier Martínez, Maite Mascort, Esther Pons, Marta Saura, Eva Subías

Introducció

La campanya de treballs arqueològics corresponent a l’any 2008 ha tingut lloc entre mitjans d’octubre i mitjans de desembre. Aquesta ha sigut una campanya d’especial importància tant per les noves troballes realitzades com pels treballs de restauració i consolidació d’alguns dels monu- ments d’Oxirrinc que s’han pogut tirar endavant.

En primer lloc vam reprendre la consolidació de l’Osireion, treballs que han pogut arribar a bon port malgrat la seva complexitat, i que han permès reprendre els treballs a la part subterrània del monument: així hem pogut obrir l’entrada principal del temple, i excavar una nova galeria subterrània amb nínxols, paral·lela a la que ja coneixíem encara que molt més curta. A l’exterior han estat localitzats nous petits fogars amb ofrenes i amb monedes d’època d’Adrià (117-138).

Al mateix temps, hem continuat l’excavació de la gran vil·la-fortalesa d’època bizantina, on ha estat descobert un recinte de culte cristià de grans dimensions, amb pintures parietals, que hem començat a restaurar. Així com una àrea d’habitació, on han aparegut, entre d’altres materials, cinc fragments de blocs de pedra reutilitzats, amb restes de relleus d’estil faraònic de gran qualitat; aquests fragments, que comprenen part d’un cartutx d’un Ptolomeu, podrien procedir del proper Per-khef, és a dir, l’Osireion, o d’algun altre monument d’estil faraònic desmantellat.

Al nord de la vil·la fortalesa s’han anat fent diversos sondejos, per tal de delimitar l’extensió del jaciment arqueològic. En un d’ells s’ha trobat un conjunt de més de 700 monedes de bronze, moltes d’elles a nom d’Arcadi (395-408), d’altres d’un Teodosi. En un altre un petit santuari de culte pagà. I en un tercer, una secció de la muralla de tovot de la ciutat. Més al nord encara, les misterioses galeries descobertes accidentalment un any abans i prop del Turó dels Ocells, han resultat pertànyer a una pedrera antiga.

A la Necròpolis Alta s’han excavat, en primer lloc, les estructures funeràries de tovot posades al descobert l’any abans i que comprenen vàries criptes amb nombrosos cossos dipositats d’època cristiana. Aquestes estructures, que encara no s’han acabat d’excavar, estan superposades a les restes d’una tomba de pedra, la nº 10.

Al mateix temps ha prosseguit la consolidació de la tomba 14, amb l’objectiu de preservar les seves estructures arquitectòniques conservades així com els sarcòfags que s´hi troben, molts d’ells inscrits i de gran qualitat artística.

Més al Sud hem obert dos sondejos nous. Al més meridional han aparegut tres tombes noves de pedra, d’època greco-romana. La nº 18 posseeix, a una de les cambres, pintures tant al sostre com a la paret oest: al sostre, parcialment ensorrat, hi ha una representació de la deessa del cel Nut; a la paret, també parcialment ensorrada, representacions de caire osiríac entre les que destaca la d’un peix oxirrinc (foto de la coberta), la primera que descobreixen les excavacions de la nostra Missió. Enguany hem començat la consolidació d’aquesta tomba per tal de protegir les seves pintures. La tomba nº 19 es composa d’una sola cambra conservada intacta, dins la qual hi ha una seixantena de mòmies, estibades les unes sobre les altres; davant la impossibilitat material d’extreure-les amb un mínim de garanties, hem optat de moment per precintar l’entrada d’aquesta tomba. Pel que fa a la tomba nº 20, està en mal estat de conservació i la seva excavació no ha estat encara enllestida.

El segon sondeig ha estat obert una mica al nord de l’anterior, i en ell hem descobert les restes molt destruïdes d’una edificació de pedra dedicada al culte cristià. La seva excavació està en prou feines començada, però podem ja dir que es tracta del primer edifici de culte cristià, probablement una església, construït de pedra que hem trobat.

En aquesta campanya han intervingut els arqueòlegs Hassan Amer, Núria Castellano, Dolors Codina, María Luz Mangado, José Javier Martínez, Maite Mascort, Esther Pons, Marta Saura i Eva Subías, amb les col·laboracions de Laia Encinas, Neus Gasull, Timoteo López, Laura Tomàs i Isabel Valenzuela; l’egiptòloga Marguerite Erroux-Morfin; els arquitectes Enery Acebedo, Eloy Algorri, Francisco Javier López i Berta Páramo; l’enginyer de mines Roberto Matías; els restauradors Bernat Burgaya, Pere Rovira i Roger Xarrié; els topògrafs Toni López i Jordi Segarra; l’especialista en fotografia aèria Thomas Sagory; l’especialista en mòmies Annie Perraud; i els inspectors del Consell Superior d’Antiguitats Mustafa Hamzi, Mohamed Chaban i Mohamed Kamal; tots sota la direcció de Josep Padró.

La campanya ha estat possible gràcies al suport de les següents institucions: Ministerio de Cultura, Consell Superior d’Antiguitats d’Egipte, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat del Caire, Université Paul-Valéry Montpellier III, Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Societat Catalana d’Egiptologia.

TREBALLS D’EXCAVACIÓ A LA NECRÒPOLIS ALTA: SECTOR 26

En aquesta campanya s’ha començat a treballar en un nou sector, el SECTOR 26, situat a la Necròpolis Alta, al SE de la Tomba 14. Els primers estrats de l’àrea NE i SE (26002, 26009), donaren com a resultat material cristià i romà, principalment recipients ceràmics, alguns dels quals es conservaven sencers, monedes de bronze en bastant mal estat de conservació i diverses cistelles de material vegetal.

A l’àrea NO l’estrat és sorra del desert, clara i neta (26001). Crida l’atenció que en aquesta zona no han aparegut enterraments cristians, com fins ara sí ens havíem trobat en campanyes anteriors, però en canvi sí han aparegut diversos murs de tovot, alguns superposats sobre els altres, que formen part de les parets d’estances o recintes.

A uns 2 m. de profunditat han aparegut tres estrucutures construïdes amb blocs de pedra (43×17 cm. cada bloc aproximadament) i de cronologia Ptolemaica. Es tracta de tres tombes: TOMBES 18, 19 i 20.

La TOMBA 18 consta de dues cambres funeràries que es comuniquen entre sí a través d’un passadís curt interior que té el sostre obert. A la primera habitació de la tomba 18 s’hi accedeix des de l’exterior a través d’una escala de pedra formada per quatre esglaons. L’habitació és rectangular i amb el sostre voltat i l’entrada està orientada a l’est. Tant en la paret oest d’aquesta habitació com en el sostre han aparegut restes de pintura. Malgrat que del sostre només es conservi una petita part degut al seu mal estat de conservació, podem veure que l’escena figurada és la deessa Nut, representada com una dona nua. En el seu pubis apareix representat un escarabat alat (foto 1) i, en el seu ventre, un disc solar.

Desgraciadament la resta de la representació no es conserva pel derrumbament del propi sostre. Tot i així s’han recuperat petits fragments de pintura en les tasques d’excavació, entre els quals s’en troben uns que corres- ponen a les mans de la deessa subjectant un altre disc solar. La paret oest d’aquesta mateixa habitació està molt destruïda tot i que es conserva la part inferior, que conserva part d‘una escena en la qual el difunt presenta ofrenes davant Osiris. El déu està assegut en un tron, amb aspecte momiforme i els braços creuats en el pit. El difunt, davant d’ell i d‘una taula d’ofrenes, ofereix encens en un pebeter i aigua fresca en una gerra (foto 2). L’escena es duplica i és completament simètrica a l’altre costat de la paret. Les
tasques de restauració han permès confirmar la simetria de l’escena, tot i que la quantitat de petits fragments que encara resten sense col·locar ha fet difícil una visualització total d’aquesta. Altrament han aparegut dos blocs decorats on apareix la representació d’un peix oxirrinc com una divintat. Aquesta escena és molt similar a l’apareguda a la tomba 3, d’època Ptolemaica, al NO del sector. Les pintures d’aquesta tomba 18 són de millor factura que les de la tomba 3.

Un petit corredor en el mur d’aquesta habitació, al costat de la paret est, dóna accés a l’habitació 2. Aquesta habitació, també de planta rectangular i sostre voltat, no
conserva el seu sostre però sí el seu inici. Un fet a destacar és que en aquesta habitació ha aparegut un sarcòfag antropomorf de pedra (foto 3), la tapa del qual no correspon a la caixa. A més, la tapa va aparèixer fracturada en dos fragments i la part de la capçalera del revès, és a dir, amb la part del cap al ventre. En el segon fragment de la tapa hi havia una inscripció en grec “De Polideuces”. La mòmia, d’un home, es trobava en el seu interior, tot i que profanada. El seu cap estava sobre el seu ventre i mancava d’aixovar funerari.

La TOMBA 20 es troba situada al Nord d‘aquest sector sector (foto 4) i consta de dues habitacions i un distribuidor. L’habitació 1 és una gran estança amb el sostre bastant destruït i a més no conserva ni la paret Oest ni la de l’Est.

Aquesta cambra fou reutilitzada posteriorment, ja que a uns 1.20 m d’alçada respecte el sostre voltat s’han trobat diversos morts, cristians o romans, amb el cap orientat a l’oest i sense cap aixovar funerari. Aquests morts es trobaven emmarcats i coberts per tovots, i conservaven restes del taüt de fusta on havien estat introduïts. A part d’això, aquesta habitació estava buida i no s’han trobat restes del material funerari d’època ptolemaica. En la paret nord hi ha una porta que comunica directament a un vestíbul o distribuidor i aquest comunica, a la vegada, amb l’habitació 2, que està pràcticament destruïda (no conserva el sostre ni gran part de les parets) i sembla ser més petita que l’habitació 1.

La TOMBA 19, situada a l’Est d’aquest sector, consisteix en un estret pou de 2.80 m de profunditat, cobert de terra marró, que al netejar-se s’ha comprovat que té una porta d’accés, situada al sud, a una estança o cambra funerària de 4.70 m de longitud i de sostre voltat. En aquesta estança hi ha dipositades unes 60 mòmies, la gran majoria en mal estat de conservació, però que encara conserven alguns cartronatges, màscares i dibuixos (foto 5). Degut al mal estat d’aquestes i a la dificultat per treure- les, ja que l’única sortida és l’estret pou, s’ha decidit precintar la cambra funerària fins que es pugui dur a terme un projecte adequat per a dita finalitat. L’especialista en mòmies, Annie Perraud, n’ha pogut estudiar tres i ha determinat que dues són homes i l’altre, una dona.

En aquest sector 26 també han aparegut diverses estructures construïdes amb tovots tant grisos com vermells que sembla ser que formaven part d’un conjunt d’estances amb característiques diferenciades, i algunes encara per determinar ja que no totes s’han pogut excavar degut a la grandària del sector 26. Aquestes estructures es troben ubicades al Sud i SO del sector, i estan per sobre de la TOMBA 18. Cal deduir que quan construiren aquestes la tomba estava en desús i, segurament, destruïda, ja que el terra de l’Habitació A (l’estança més gran) s’integra en l’interior de l’habitació 2 de la dita tomba. Per tant, les estructures de tovot no sembla que formessin part del complex funerari ptolemaic, sinó que són d’època posterior. Degut a les escasses restes de cultura material trobades en el seu interior no podem precisar una cronologia més exacta.

L’Habitació A és de planta rectangular i conserva totalment el tester sud de la volta en perfectes condicions (foto 6). La part inferior presenta un enfoscat, mentre que en el timpà s’observen els tovots. La resta de les parets, les dues laterals i el tester nord estan també enfoscats fins a la línia en què arranca la volta. Queden traces d’aquest arrancament al tester sud.

També cal destacar en aquest conjunt d’estructures de tovot dues petites estances separades per un mur, una de les quals tindria el sostre voltat, i l’altra, les parets sud i oest corvades en planta.

TREBALLS D’EXCAVACIÓ A LA NECRÒPOLIS ALTA: SECTOR 24

Durant aquesta campanya (desembre) es va començar a treballar en un nou sector, SECTOR 24, situat a la Necròpols Alta, al S.E. de la tomba 14 i al nord del sector 26.

La primera intervenció va ser un sondeig realitzat pel Dr. Hassan Ibrahim Amer, on es van trobar fragments de marbre amb inscripcions en grec de caràcter cristià. A continuació es va procedir a l’excavació del nou sector.

Un primer estrat, el 24001, era sorra del desert barrejada amb còdols de sílex. A mesura que anàvem baixant, apareixien, en aquest mateix estrat, blocs de pedra rectangulars, ben treballats, de diferents mesures, i que segurament formaven part d’una estructura, però actual- ment es trobava destruïda.

En un primer moment es va trobar una estructura de tovot enlluït com un petit passadís cobert en part per tres blocs de pedra rectangulars. Possiblement apareixen estructures similars al voltant d’aquesta mateixa, que en les properes campanyes es podran excavar. Igualment també apareixen blocs de pedra rectangulars ben disposats però que encara no es pot determinar de quin tipus d’estructura es tracta. Amb el poc material que ha aparegut es pot pensar que es tracta d’una estructura funerària.

A l’oest del sector, sota la sorra del desert, apareix un paviment format per lloses de pedra calissa d’uns 5 cm de gruix. Aquest paviment ha aparegut a mesura que anàvem obrint el perfil oest, encara que en alguns llocs s’ha perdut. L’estat del paviment és dolent i, encara que en alguns casos es pot apreciar perfectament la llosa rectangular ben disposada que el formava, en altres està completament destruït. En properes campanyes s’ampliarà el sector i es podran apreciar les dimensions totals del paviment (foto 7).

A sobre del paviment ha aparegut una llosa de pedra caiguda, decorada en relleu amb motius geomètrics emmarcats en un marc vegetal. Gràcies a la decoració d’aquesta llosa i elements materials, que citarem a continuació, podem datar aquest conjunt en època cristiana. La llosa en qüestió podria formar part del transepte d’una esglèsia d’aquesta època, que servia per separar la part d’accés del culte popular, del lloc de celebració de la litúrgia. A més també ha aparegut, in situ, part del fust i base d’una columna, sense decoració, a més d’un fragment de fust d’una altra columna, caiguda, i un capitell decorat amb motius vegetals a mode de raïm (foto 8), que ens ajuda a reafirmar la cronologia del conjunt, abans mencionada. Al voltant de la columna amb base, han aparegut diferents fragments de pedra, alguns dels quals presenten formes arquitectòniques, com un capitell amb decoració vegetal, una cornisa d formes rectes i arrodonides. Entre aquestes pedres caldria destacar la troballa d’un fragment d’altar de pedra amb una creu incisa (foto 9), així com dos fragments d’inscripció, una incisa en pedra calissa i una altra pintada en negre, les dues escrites en grec.

A l’est d’aquest conjunt, i en el centre del sector, en un estrat per sota del paviment, apareixen dues foses, en direcció est-oest, de les quals només s’ha excavat una d’elles, on han aparegut diferents fragments de pedra decorats amb motius cruciformes similars als del fragment de transepte, a més d’una trena de cabells de color castany fosc i fragments de fusta amb restes de teixit verd.

TREBALLS D’EXCAVACIÓ REALITZATS A LA NECRÒPOLIS ALTA: SECTOR 2D

La campanya d’excavació es va iniciar el dia 21 d’octubre i va finalitzar el dia 18 de novembre de 2008. Els treballs d’excavació van ser realitzats per Dolors Codina i van formar part de l’equip Neus Gasull i Núria Castellano. Isabel Valenzuela, Timoteo López i Laura Tomás van realitzar treballs de col·laboració.

Els treballs en aquesta zona es van iniciar la campanya de 2007, quan es va decidir ampliar pel sud el sector 2A. En aquesta primera campanya es va procedir a la neteja de la tomba romana número 10, construïda amb blocs de pedra calcària i excavada durant les campanyes realitzades pel Consell Suprem d’Antiguitats Egípcies i dirigides per Mahmud Hamza. També es van excavar els nivells superficials del que s’ha anomenat C1 i C2.

Al nord d’aquesta darrera estança, i a una cota superior, es va excavar un petit àmbit on en la paret del mur nord va aparèixer una pintura mural amb inscripcions en caràcters grecs. Aquesta pintura va ser arrencada i es va traslladar al magatzem per la seva posterior positivació, que ha tingut lloc durant la campanya d’enguany. A l’est d’aquest petit àmbit es va excavar un fornet.

Els objectius fixats per aquesta campanya eren diversos, atesos els resultats de la campanya anterior. En primer lloc, es tractava de delimitar el recinte que conforma el sector 2D, amb la consegüent excavació dels diferents àmbits apareguts després de la neteja inicial. Pel que fa al material extret dels treballs d’excavació, s’ha procedit a la seva neteja, classificació, estudi i inventari.

Un dels objectius destacats feia referència a l’excavació i estudi de les restes antropològiques inhumades en les criptes del sector. Aquest estudi es realitza en dues fases: una fase inicial que té lloc sobre el terreny, durant l’excavació, en la que es fa especial atenció a tot allò referent al ritual funerari, a la tafonomia i a la descomposició de l’individu. Una segona fase que té lloc al laboratori en la que es realitza la biometria de les restes òssies i s’analitzen les patologies localitzades en les restes.

Finalment, es va procedir a realitzar la topografia del sector, pel tal d’actualitzar el plànol de la necròpolis alta.

DELIMITACIÓ DEL RECINTE QUE CONFORMA EL SECTOR 2D.

Al llarg de la campanya d’enguany hem pogut delimitar el sector 2D per tres bandes. Al nord, a l’est i a l’oest el tancament d’aquest sector es realitza amb un mur de tovot, que al nord coincideix amb el mur sud de tancament de l’espai de la casa funerària.

Pel sud, s’ha localitzat l’accés al recinte però els treballs d’excavació continuaran la campanya següent, atesa la dificultat de l’excavació per la presència de la terrera.

EXCAVACIÓ DELS DIFERENTS ÀMBITS APAREGUTS

Un cop finalitzats els treballs d’excavació s’han posat al descobert un total d’11 àmbits, dels quals al menys 7 són criptes. Atesa la gran quantitat d’individus inhumats, en aquesta campanya els treballs d’excavació s’han concentrat en les criptes 2 i 4 i en els passadissos laterals del recinte. No obstant, i atesa la gran quantitat d’estructures funeràries i la dificultat de l’excavació, fa que aquests treballs s’hagin de continuar durant la campanya següent.

A banda de les estructures funeràries, hem localitzat un forn de tipus domèstic, que funcionaria en l’últim moment d’ocupació d’aquest espai (foto 10). Relacionat amb aquest darrer moment, hem pogut documentar un paviment de palma que ocuparia tota la banda sud-oest del sector i que amortitzaria les criptes 1, 2 i 3, situades a l’oest del sector.

En una cota inferior s’ha localitzat un nivell de circulació de terra batuda molt més compacte, i que sembla funcionar amb les criptes situades al costat est del recinte i amb un banc corregut adossat al mur 22401.

Per sota d’aquest paviment de terra batuda s’han posat de manifest, com a mínim, dues criptes corresponents a la fase més antiga de la zona 2D.

Els darrers dies de la present campanya, i per tal de poder localitzar el tancament pel costat meridional, s’han posat al descobert uns àmbits amb restes d’enlluït en els murs en la part superior, que procedirem a excavar en la campanya vinent.

MATERIAL RECUPERAT EN L’EXCAVACIÓ

Gairebé tot el material recuperat en l’excavació són recipients de tipus domèstic, majoritàriament àmfores de producció local (LR7), peces de vaixella fina, ceràmica comuna de cuina, llànties i destaquem la presència d’elements de tipus litúrgic com són els calzes.

RESTES ANTROPOLÒGIQUES

Pel que fa al ritual funerari, destaquem quatre tipus d’enterraments: un primer tipus, que localitzem a l’interior de les criptes, en el que l’individu està embolcallat amb una mortalla fina i inhumat dins d’una caixa de fusta clavada amb claus que es diposita a l’interior de l’espai funerari. En el segon tipus, que localitzem també a l’interior de les criptes, l’individu està embolcallat amb una mortalla que es recobreix amb branques de palma, entrelligades amb cordes (foto 11).

El tercer tipus d’enterrament, correspon a una fase més tardana i el localitzem en el passadís nord del recinte. Es tracta d’un individu inhumat dins d’una fossa; aquest estava emmortallat alhora que recobert per una caixa de palma i per una estora de fibra vegetal. Val a dir que aquest és l’únic enterrament que presenta un aixovar funerari relacionat.

El quart tipus el localitzem al passadís oest i és la fase més moderna. Es tracta d’un enterrament infantil embolcallat amb un sudari molt fi de color i amb una protecció de palma als peus. El crani quedava protegit per una fusta, formant una estructura triangular. Tota aquesta estructura funerària anava recoberta per un teixit de tela de sac de color groc. Destaquem que la fusta que protegia el crani presenta textos en caràcters grecs, que estan en fase d’estudi.

TREBALLS REALITZATS A L’OSIREION

Un cop finalitzats els treballs de consolidació del temple soterrani por part de l’enginyer de mines i dels arquitectes es va procedir a excavar la segona galeria de nínxols i la sala 2.

Aquest any 2008 han participat en l’excavació de l’Osireion: Mari Luz Mangado, José Javier Martínez, Maite Mascort, Marguerite Erroux-Morfin i l’inspector Mohamed Chaban.

Referent a la segona galeria, en un primer moment s’observà l’existència d’un passadís enllosat que donava accés a tres possibles nínxols en la part nord (foto 12), L’ensorrament de la volta no permetia comprovar si en podien existir d’altres en el costat sud.

En una primera fase es procedí a excavar els dos primers nínxols situats en la part nord de l’esmentada galeria; posteriorment, un cop retirada la runa de la sala es va poder observar que el tercer nínxol estava inacabat, segurament per l’existència d’un gran bloc de gebel que obstaculitzava la seva construcció.

El nínxol núm. 1 (15301) de 81 x 66 cm estava ja saquejat. Solament s’han preservat les parets laterals, el sostre i la porta han desaparegut. A l’interior, entre la capa de sorra, van aparèixer dos platets d’ofrenes, pinyons i un fragment, corresponent als peus, d’una figureta de fang amb recobriment de betum.

El nínxol núm. 2 (15303) està en millor estat de conservació ja que encara conservava la coberta i part de la porta. A l’interior del nínxol es van poder constatar dos estrats perfectament diferenciats en la part posterior; el primer nivell era d’uns 20 cm. d’un color marró fosc producte de la descomposició del material orgànic de les ofrenes. S’han localitzat gran quantitat de carbons d’una mida considerable. En aquest estrat han aparegut tres olles, set platets, tres platets amb restes de matèria grassa, vasos de fang sense coure barrejat amb llavors, un d’ells amb tapadora. El segon estrat corresponia a una gran capa de sorra, on estaven dipositades sis capsetes amb tapadora i una bola a l’interior, totes inscrites en demòtic. Igualment hi havia diversos fragments de figuretes de fang amb betum, y una figura amorfa de llim, amb llavors d’ordi cobertes amb betum.

El nínxol núm. 3 (15306) estava inacabat, i en el seu interior no va aparèixer cap tipus de material arqueològic.

Un cop consolidada la volta es procedí a excavar el costat sud del passadís, observant que no s’havia construït cap nínxol en aquest indret, però es va poder constatar la rasa de construcció del mur oest de la sala 1 (Sala de l’Osiris). S’ha localitzat una amplia superfície amb restes d’argamassa i pedra de la construcció original del mur. A l’observar que des de la galeria dos es veia la llum de la primera porta d’accés de la galeria ú, un cop treta la capa de terra esllavissada de part de la volta, vàrem decidir excavar aquest espai que es localitza darrera del mur oest de la sala de l’Osiris. Primerament es procedí a extreure els blocs de djebel caiguts de la volta i després vàrem retirar la gran capa d’arena que contenia material arqueològic molt fragmentat. Entre las primeres capes d’arena es va localitzar part d’un esquelet humà sense connexió ana- tòmica. En retirar la sorra i mentre es realitzava l’excavació es va poder observar, cada cop més clar, el retall de la rasa de construcció del mur oest de la sala de l’Osiris. El reforç de la paret està realitzat mitjançant quatre fileres de blocs, i una gran capa d’argamassa. S’ha pogut observar una capa de guix barrejat amb petits fragments de pedra calcària que podria haver format part de la construcció d’un possible nínxol construït en el costat sud de la galeria, que hauria estat saquejat i espoliat. Malauradament els escassos indicis fan difícil atestiguar aquesta hipòtesis.

En la sala 2, una cop consolidada la volta es va iniciar l’excavació. En primer lloc es va extreure una gran quantitat de sorra d’aportació eòlica procedent dels forats de ventilació practicats a la volta natural.

Aquest àmbit correspon a la sala d’accés després de baixar les escales de la porta principal (foto 13). S’ha pogut observar que aquesta gran sala havia estat compar- timentada per una paret en la que hi havia una porta d’accés. En la primera part de la sala, sota els estrats d’enderroc va aparèixer l’estrat d’espoli de les pedres de construcció del temple soterrani i per sota, una capa d’uns tres cm. d’excrements de rats penats. En la part inferior una capa d’uns 8 cm. d’un color marró fosc que contenia material arqueològic, en el que han aparegut tres llànties d’època romana, i fragments de platets d’ofrena i d’il·luminació. Al costat del mur de separació de les dues cambres es va localitzar un petit foc. En tot l’àmbit, sota aquest estrat fosc, es localitzà la preparació d’un paviment de lloses, avui desaparegudes. En el segon àmbit de la sala 2, no s’han constatat vestigis que hagués estat enllosat, tan sols va aparèixer una gran capa de sorra estèril. Un cop extreta aquesta capa de sorra es va poder observar com els murs est i sud estaven espoliats en la part inferior i quedaven colgats. Es va procedir a consolidar aquesta part inferior dels murs per tal de reforçar la seva estabilitat.

En aquesta campanya s’han continuat els treballs de consolidació del temenos (foto 16). S’ha portat a terme tres nous trams, dos en el costat sud del recinte i un en l’angle sud-oest.

A la sala 1, la sala d’Osiris (foto 14), es varen reexcavar els nínxols practicats en el paviment del costat sud de la sala. Havien estat excavats amb caràcter d’urgència per la missió egípcia durant l’any 2000, en el moment de la descoberta del monument. El paviment està recolzat en unes columnetes donant un aspecte de paviment flotant, que cobreix 10 nínxols, 5 al costat oest i 5 al costat est. Existeix una pedra de tancament en la part nord dels nínxols, que coincideix amb un canvi de la disposició de l’enllosat, marcant dos espais diferenciats. En el mur sud va aparèixer un carreu amb restes de pintura de color negre, similar a d’altres localitzats en la galeria 1 i en la Sala 2. Igualment, en el primer nínxol situat en el costat est de l’estructura, es va localitzar una franja de color vermell en la meitat del bloc amb un possible signe, també en vermell. Entre el material exhumat hem de senyalar alguns fragments de ceràmica, una escombreta, un fragment, molt petit, de papir sense cap inscripció, un platet i un fragment de caixeta amb restes d’inscripció en demòtic en tinta negre, així com pinyons i carbons. En el paviment que tanca els nínxols, que correspon a les lloses de la sala 1, una d’elles posseïa dimensions més grans que les altres, que era la que tenia els anclatges que permetien l’obertura i tancament de l’accés als nínxols. Els nínxols mesuren 73×42 cm. aproximadament. Estan a una profunditat de 65 cm, respecte al paviment de la sala. En l’interior d’un d’aquests nínxols es va trobar una de les pedres de tancament semblant a l’emprada en el nínxol 2 de la nova galeria. També tenia a ambdós dels costats menors les cavitats que permetien i facilitaven la seva manipulació.

També hem excavat en aquesta campanya l’entrada de la primera galeria. No s’ha localitzat en la part inferior cap nínxol, en canvi hem pogut documentar dos nínxols en un nivell superior de la part sud de la galeria, tot just coincidint on desemboca l’escala 1 d’accés auxiliar (foto 15). El primer de 107 x 57 cm. y el segon de110 x 58 cm. La tercera pedra de tancament amb nanses es va localitzar en aquest nivell de nínxols.

TREBALLS REALITZATS A LA FORTALESA BIZANTINA: SECTOR 16

Les excavacions van començar el 21 d’octubre, amb dos grups de treball separats : un grup d’obrers i d’ases per continuar els treballs del sector 16-1 de les capelles i un altre per continuar els treballs al sector 16-4 que comprèn la gran habitació A amb pintures que s’havia descobert l’any passat (foto 17). Enguany s’ha obert un nou sector (16-6) a l’interior del recinte principal de la fortalesa amb l’objectiu d’aprofundir en les funcions dels diferents conjunts. L’excavació ha sigut conduïda per Eva Subías. L’equip de suport està composat per Laura Tomàs i Timoteo López.

Més endavant es van fer una sèrie de sondeigs a petició del Servei d’Antiguitats egipci per tal de delimitar l’extensió de les runes en relació al camp conreat pel Sr. Hyndawi.

El sondeig 1 abastava la cantonada nordoccidental del mur de tancament de la parcel·la al nord de la casa-torre (sector 16-3) excavada l’any passat.

El sondeig 2, abasta una extensió de més de 100 m lineals, seguint els murs que apareixen al nord dels camps conreats i que estan relacionats amb un gran Kom i les seves estructures annexes. Durant aquest sondeig ha aparegut un tresoret de monedes de bronze (752) tardoromanes amb exemplars dels segles IV i V dC.

El sondeig 3 correspon a la neteja de l’angle nord- occidental d’un altre gran Kom al est de la casa torre.

Finalment, el sondeig 4 es va fer en un petit montícul a peu de camí i va donar com a resultat un edifici rectangular destinat a processos de transformació agrícola, potser un trull, que ha estat tornat a cobrir a l’espera d’una excavació en profunditat.

SECTOR 16-4

La cambra de 14 x 5 metres que denominem habitació A, comporta pintures murals sobre un enlluït blanc amb una decoració cristiana de corders i de cabres adorant la creu, envoltats per rams de vegetació (fotos 18 i 19). Les parets llargues laterals només presenten esporàdicament rams de vegetació per damunt de la franja roja que delimita la imposta de la volta, una creu sobre peana com la central i dos símbols que semblen correspondre a dos acròstics. Aquesta imposta està feta amb un ressalt cap al interior a la manera de les voltes saïtes. El conjunt és objecte de consolidació-restauració per part de Roger Xarrié, Pere Rovira i Bernat Burgaya.

Just per sota de la volta, a la paret Est hi havia una finestra abossellada amb una guixeria amb cercles vidrats de color blau i marró, els fragments de la qual es van poder recuperar l’any passat a la capa de sorra que colmatava l’habitació. La cambra presenta arran de terra una banqueta correguda al llarg de les parets nord, oest i sud. La mateixa banqueta s’eixampla al costat est per fer lloc a una tarima de tres metres de llarg que presenta unes traces de cancell sobre l’enlluït. Finalment, el paviment està fet de lloses de pedra amb un recobriment de guix en gran part desa- paregut. Les primeres filades des de l’est son regulars però després els fragments son més irregulars. Al est de l’habitació, en el eix longitudinal, una de les pedres mostra una superfície rugosa diferent de la resta el que fa pensar que hi hauria hagut algun element vertical avui desaparegut. En correspondència d’aquesta traça, sobre la banqueta nord, apareixen 4 estrelles pintades en negre. Pel sud, la cambra es relaciona amb estances menors cobertes com ella mateixa amb volta de tovot de forma ovalada, a la manera tradicional. Una d’elles és el camí d’accés a través d’una petita porta en arc de mig punt de la qual es recupera una part de la fusta que servia com dintell. Tot plegat fa pensar en una sala capitular, un lloc de lectura de les escriptures per una comunitat de tipus monàstic.

La cronologia del conjunt es dedueix a partir d’un fragment de TSAD decorada que prové dels ronyons de la volta i que data del segle VI dC. Tanmateix la volta va poder ser objecte de reparacions antigues i per tant aquesta cronologia no és necessàriament la inicial.

L’excavació d’aquest sector ha centrat gran part dels esforços ja que, havent vist l’any passat que comportava pintures, ens vàrem proposar conservar la màxima extensió de les runes de la volta a fi i efecte de preservar la qualitat espacial de l’habitació. Això ha demanat la reintegració d’un fragment de volta i l’aixecament dels murs perifèrics sobre els que recolzarà una coberta de fusta.

SECTOR 16-1

El sector 16-1 compta amb dues capelles cristianes, una de les quals (Habitació B) va ser completament excavada l’any 2006 i l’altra (Habitació A) l’any 2007. També l’any 2007, en prosseguir les excavacions del Pati C s’havia descobert un sector industrial amb una banda dedicada a la cocció d’àmfores (tres forns E1-E2-E3 –no excavat-). Finalment, en el mateix sector, hi ha una torre quadrangular construïda a partir d’un nivell de circulació superior al de les capelles, gairebé a nivell de les voltes, el que permet pensar en una ocupació de darrera hora que amortitza en gran part les estructures anteriors. Contra l’estructura de la torre, en una època posterior, es va recolzar una petita estructura que deuria anar amb un simple cobert i que allotjava una xemeneia i un petit compartiment com per realitzar alguna activitat de caire artesanal. L’excavació ha donat com a resultat la recuperació d’aquests estrats de darrera hora i esperem l’any vinent poder prosseguir cap a baix per tal de veure la seqüència completa de la transformació del sector.

SECTOR 16-6

Gran estança en el centre de la fortalesa, costat oriental, potser aula de recepció, potser església. Troballa en superfície, en els munts de runa abocada (procedència incerta) sobre la sorra, apareixen fragments diversos de decoració arquitectònica del període tardà i molts petits fragments de mosaic (policrom, amb tessel·les de vidre amb pa d’or i altres amb nàcar). Alguns blocs presenten relleus faraònics del període ptolemaic fruit del reciclatge antic de materials d’espoli (foto de la darrera coberta). Entre les runes també van aparèixer tres fragments d’una llosa amb una inscripció en grec.

TREBALLS REALITZATS AL NORD-OEST DEL JACIMENT: SECTOR 17

Els treballs van començar el dia 17 de novembre de 2008. En aquesta excavació han participat: Mari Luz Mangado, Maite Mascort, Maguerite Erroux-Morfin i l’inspector Mohamed Chaban.

Desprès de la realització de diversos sondeigs, portats a terme per tal de delimitar el jaciment en aquest sector nord-occidental, tres de les cales varen resultar positives.

SONDEIG 17100

La primera cala (17100) va donar com a resultat una sèrie d’estances que podem interpretar como una casa rural d’època romana tardana que es poden datar entre els segles V – VII d.C. Entre el material recuperat hi ha àmfores Egloff, LR1, LR7 y ceràmiques de pasta grollera amb decoració pintada.

L’estructura és de forma rectangular de 10 metres en els costats est i oest i 7 metres en els costats nord i sud. A l’interior s’han pogut constatar 5 estances i en l’angle nord-oest el que podria ser l’inici d’una escala d’accés del recinte. Algunes de les habitacions pot ser que tingueren un us industrial i d’emmagatzement (foto 20).

1,10 m y 30 cm. Els carreus situats al sud-est eren de pedra calcària blanca ben escairats i els del nord-oest són d’un color més vermellós per impregnacions d’òxid de ferro.

La tomba estava saquejada i entre l’enderroc va aparèixer una dovella de tancament de volta, per això podem suposar que es tractaria d’una cambra amb volta, com moltes de les aparegudes en la Necròpolis Alta del jaciment.

En l’angle sud-oest, pròxim als carreus conservats, va aparèixer una mòmia en perfecte estat de conservació col·locada de costat amb el cap orientat cap a l’oest. La mòmia mesura 1,20 m. de llarg per 35 cm. en la seva part més ample. Presenta un tipus d’embenatge de lli molt acurat a base d’una decoració geomètrica de quadratures en tota la superfície. El cap està lleugerament inclinat cap endavant i l’embenatge desplaçat cap enrere. Presenta en algunes parts del cos restes d’una matèria de color negre, segurament procedents de l’oxidació del natró. S’observen a l’altura del coll alguns vestigis d’embenatge menys acurats que correspondrien a una capa inferior.

Encara que la postura de la mòmia no es la tradicional, ja que estava de costat, estava ben encaixada amb blocs i pedres (foto 21).

Destacarem que s’ha conservat, en alguns sectors, part de la teulada de la construcció fet per una massa de terra i palla i per damunt una estructura de fulles de palma.

Solament s’ha realitzat un sondeig de delimitació de les estructures. L’excavació s’ha posposat per altres campanyes. L’indret ja havia estat remogut pels furtius durant els anys 60, ja que ha aparegut un fragment de paper de diari que correspon a aquesta data.

S’ha procedit a realitzar l’aixecament topogràfic i el dibuix de les estructures aparegudes.

SONDEIG 17200

El segon sondeig (17200) correspon a una tomba d’època romana. La tomba de forma rectangular de 5,50 m de llarg por 4,40 d’ample. Presentava alguns blocs ben situats en la part sud-est i nord-est. Els blocs oscil·len entre

l’emplaçament original de la mòmia i que aquesta havia estat desplaçada en el moment del saqueig de la tomba.

Els blocs saquejats de la tomba han permès observar el retall del djebel realitzat per poder encaixar l’estructura de pedres.

No es va localitzar cap indici d’aixovar funerari ni cap material arqueològic.

El tercer sondeig (17300), es va realitzar sobre una elevació del terreny situada al nord oest de les cales estudiades. En una primera capa (17301) van aparèixer diversos fragments de papir escrits en grec, que formaven part d’un mateix document, una carta adreçada a un personatge anomenat Serapió, que possiblement, pels trets de l’escriptura podem datar en el segle I a.C. Es va exhumar, també, una moneda ptolemaica. Tot aquest material es pot datar en el segle I abans de l’era i possiblement prové del saqueig d’un sector del jaciment.

També han aparegut enmig de la capa de rebliment diversos materials arqueològics d’entre els que volem destacar: sandàlies funeràries, un fragment d’escultura pertanyent a un cap femení (foto 22), alguns fragments d’espatlla i mà possiblement de la mateixa peça.

Un cop extreta aquesta primera capa, s’han localitzat diverses estructures relacionades amb ofrenes: altars i focs.

D’entre les ofrenes destaquem la gran quantitat de taps d’àmfora de vi, alguns d’ells encara conserven les marques dels segells, ossos de préssec, pinyons, ametlles, nous dum, dàtils, pinyols d’oliva, branquetes de raïm i llavors de cereal, possiblement ordi.

Entre el material arqueològic volem destacar la gran quantitat de llànties, fragments de vasos de vidre, especialment copes i ungüentaris, i fragments de diferents de tipus de marbre, procedent del paviment del sòl o del recobriment de les parets (foto 23).

També s’han exhumat diverses peces de monedes que pertanyen totes elles a l’època de l’emperador Adrià.

Interessant és un petit fragment de papir escrit en grec per ambdues cares que fa referència a un document administratiu que podem datar del s. II dC.

TREBALLS REALITZATS A LA NECRÒPOLIS OEST: SECTOR 18

Han participat en l’excavació: Hassan Ibrahim Amer i José Javier Martínez. L’ inspector era Mohamed Chaban.

En base als resultats de les fotografies aèries aquest any s’ha realitzat una prospecció en una zona situada al nord-oest del jaciment.

Els resultats obtinguts en superfície eren clarament indicatius de situar-nos en una area de la necròpolis occidental del jaciment.

En aquest indret hem realitzat 10 sondeigs, en els que han aparegut vuit tombes que semblen pertànyer a una tipologia i cronologia semblant a les excavades al nord de l’Osireion durant l’excavació de l’any 2007 (fotos 24- 26).

Referent a les tombes aquestes són de tipus pou i posseeixen diferents tipologies i particularitats. Totes poden situar-se a una profunditat que oscil·la entre els 2 i 1 metres, les més profundes són les que contenen una estructura de pedra. Algunes d’elles s’amplien a l’alçada del cap i dels peus excavant-se una cavitat. També hi ha tombes sense cap estructura de pedra i d’altres amb estructures de pedres de tipus caixa i tapa.

Clarament semblen tenir relació amb les excavades l’any 2007 en les proximitats de l’Osireion, com a mínim pel que fa a les tipologies en general, encara que aquestes una mica millors en qualitat constructiva, ja que alguna d’elles està treballada amb més cura i els blocs estan col·locats seguint un millor nivell estructural.

En base als resultats de les excavacions sembla que totes havien estat ja espoliades ja que les pedres de tancament estaven desplaçades. En alguna d’elles han aparegut uns ostraca amb inscripcions en grec fetes amb guix, concretament en el sondeig 5 i sondeig 9, on també ha aparegut, recobrint els morts, el tipus de carcassa salina igual a la de la necròpolis de l’Osireion.

La ceràmica exhumada en les tombes és del tipus bitroncocònic tipus hermopolita A AE3, encara que estan totes fragmentades o tipus Egloff 172, amb una cronologia dels segles IV-V.