La Missió té com a objectius prioritaris:

1) L’excavació i l’estudi de la Necròpolis Alta, descoberta en 1982.
2) L’estudi de la topografia del jaciment, absolutament desconeguda abans de 1992.
3) L’estudi del Osireion.

 


La Necròpolis Alta

Tot i estar situada sobre un turó que domina la ciutat, la Necròpolis Alta no havia estat descoberta ni pels lladres ni pels diversos excavadors del jaciment fins a l’any 1982. Les tombes més antigues pertanyen a l’època saïta. S’ha localitzat en diversos punts de l’àrea explorada, unes separades de les altres. Responen a diferents tipologies però les més característiques corresponen a les tombes de cambra cobertes amb volta i construïdes amb carreus de calcària. Es daten dins de la primera meitat del segle VI aC. Aquests sepulcres contenien sarcòfags de pedra, en algun cas amb inscripcions gravades. La càmera principal d’una de les tombes presentava una decoració a força d’inscripcions pintades.

En l’època romana es van construir al voltant de les antigues tombes saítas nous sepulcres que imitaven les seves característiques arquitectòniques però amb un tipus d’aparell més petit. Una d’aquestes tombes, que la missió ha restaurat, conté pintures murals de temàtica mítica. Per sobre d’aquest conjunt de tombes de pedra d’època saïta i romana, s’ha trobat una important necròpolis d’estructures de tova que daten de l’època bizantina. Cal destacar un oratori de grans dimensions amb estructures molt complexes on s’haurien de desenvolupar alguns rituals funeraris dels primers cristians d’Oxirrinc. Les parets d’aquest oratori estaven decorades amb pintures.

Les pintures de l’oratori cristià de la Necròpolis Alta estaven fetes a la tempera. Els motius escollits provenen en part del repertori tradicional de la pintura paleocristiana. És el cas de la història del profeta Jonàs engolit i regurgitat pel monstre marí, l’àguila Psicopomp que prové de la iconografia oriental o de les arquitectures simbòliques que organitzen la figuració. Al costat d’aquests quadres de notable policromia es troben altres pintures molt més sòbries fetes simplement amb vermell i negre sobre fons blanc. Serveixen per representar, mitjançant corones i creus, els símbols del martiri i de la resurrecció. L’esperança en la salvació es manifesta així mateix per les oracions i Mementos escrits en grec.

A mesura que es desenterraven les pintures es procedia a arrencar-les i consolidar-les. Per començar, calia eliminar les concrecions salines que s’havien format sobre les imatges. Després, es recobrien les pintures amb gases adherides amb una barreja de paraloid i d’acetona. Quan la tela quedava seca es podia separar la capa de preparació de les pintures de la paret sense risc de fractures. El procediment acabava en el moment de separar amb un dissolvent les gases que havien protegit la imatge que prèviament havia estat col·locada sobre una nova superfície de suport. La pintura quedava d’aquesta manera consolidada sobre una taula de fusta i es podien completar els buits de les pintures i fer els retocs necessaris partint d’un criteri de restauració que no aspira a la restitució de la imatge.


L’estudi de la topografia del jaciment, absolutament desconeguda abans de 1992.


El reconeixement del conjunt del jaciment ha estat realitzat per diversos mitjans:

– aixecament d’un plànol topogràfic, actualitzat en cada campanya
– prospeccions en superfície
– sondejos arqueològics
– prospeccions electro-magnètiques del subsòl
– presa de vistes aèries

Amb els resultats de tot l’esmentat, es poden situar alguns elements de la ciutat grecoromana:

1. hipòdrom
2. porta N.W.
3. muralla occidental
4. necròpolis Alta
5. necròpolis occidentals
6. teatre (excavat per Petrie)
7. columnata
8. tetrapiló (després columna honorífica)
9. pous i columna de Fatah el-Bab
10. porta oriental a Zain al-Abidin
11. angle de peristil dòric

 


El Osireion

A l’oest de la ciutat i fora de la muralla occidental hi ha indicis, en superfície, de restes de tombes d’època grecoromana més o menys ben conservades. Més lluny encara, a uns 1,5 km de la ciutat antiga, es va localitzar l’any 2000 l’emplaçament d’una estructura subterrània consagrada al déu Osiris. La catacumba, situada sota una elevació natural del terreny actualment al mig del desert, va ser construïda amb blocs escairats de pedra calcària blanca a les galeries excavades a la roca. En una d’aquestes sales s’ha descobert una estàtua jacent d’Osiris de 3,40 m de longitud. En una altra, una sèrie de nínxols construïts a banda i banda d’un estret passadís, en els quals enterraven petites mòmies d’Osiris vegetant. Cada nínxol té una inscripció que permet datar el conjunt en l’època ptolemaica. Aquestes inscripcions porten també el nom d’aquest Osireion, Per-khef, permetent relacionar-lo amb els blocs decorats vistos per Sauneron els anys cinquanta en el mercat d’antiguitats. Les galeries havien estat saquejades, però s’han pogut recuperar encara una gran quantitat de petits objectes que formaven part del mobiliari proper al ritual funerari osiríaca: petites capsetes amb cobertura piramidal, boles, petits pans i pastissos, amulets, etc.