Les sorpreses no acaben aquí, ja que quan la Missió va excavar una gran vil·la fortificada d’època bizantina i àrab, no lluny de l’Osireion, es van trobar nombrosos blocs de pedra reutilitzats amb decoració de tipus copte, però que ostenten també en el dors fragments d’inscripcions i relleus semblants als procedents del Per-khef. Així doncs, és probable que la superestructura del Per-khef ja comencés a ser desmantellada en època bizantina.
Aquesta gran vil·la fortificada té un seguit de dependències relacionades amb el culte cristià, que fa pensar que, en algun moment, es va convertir en un monestir de monjos, un dels molts que es van erigir pels voltants d’Oxirrinc durant l’època copta. En tot cas, aquest recinte va ser ocupat fins després de la conquesta àrab, ja que s’hi ha trobat una inscripció àrab del segle VII, així com una làpida sepulcral amb una inscripció de l’era de l’emperador Dioclecià, que dóna una data també de finals del segle VII.
Prop d’aquesta vil·la o monestir, situat al nord-oest de la ciutat, hem localitzat també un ermitori amb importants inscripcions coptes; un petit tresor de més de 600 monedes dels segles IV i V; un altar votiu, de cap al segle I aC., que podria estar relacionat amb el camí terrestre que de la ciutat es dirigia cap al nord; així com una necròpolis d’ocells i una pedrera subterrània. La resta del terreny, entre la muralla oest i l’Osireion, està ocupat per una extensa necròpolis d’època grega i romana.
Assenyalem, per acabar, que al sud de la ciutat i en el curs dels treballs d’urgència realitzats pel Consell Superior d’Antiguitats, es van trobar les restes d’un altre monestir.