Els primers treballs van consistir en la continuació de l’excavació de la necròpolis localitzada el 1982, així com en l’estudi de totes les estructures funeràries trobades fins aquell moment per la missió egípcia. Aquesta necròpolis ha estat anomenada posteriorment Necròpolis Alta.

Entre les estructures funeràries estudiades, la tomba núm. 1 destaca pel fet de ser una tomba construïda durant el Període Saïta i pel fet d’estar pràcticament intacta. És una tomba de planta complexa, construïda amb blocs de pedra blanca molt ben escairats i encadellats entre ells. Les seves cambres estan cobertes amb voltes de canó. Es tracta d’una tomba familiar, que va ser utilitzada per enterrar, en sarcòfags antropomorfs de pedra coberts d’inscripcions jeroglífiques, tota una família d’alts dignataris sacerdotals possiblement entre els segles VII i VI a. C. Posteriorment, la Missió ha trobat i excavat altres tombes del Període Saïta, entre les que destaquen la 13 i la 14, totes dues utilitzant similars tècniques constructives. La núm. 14, encara que parcialment destruïda ja des de l’antiguitat, és la més gran localitzada fins ara, i versemblantment va ser ampliada en èpoques posteriors. Una de les naus és probablement la més ampla coneguda fins ara en l’arquitectura faraònica egípcia, coberta amb volta de canó. Les excavacions han permès recuperar encara un important dipòsit funerari. Les inscripcions jeroglífiques trobades permeten identificar fins a tres generacions de càrrecs sacerdotals, amb les seves famílies. Tant les inscripcions d’aquesta tomba com les de la núm. 1 permeten documentar l’existència del culte a Tueris, el nom faraònic de la ciutat, Per-medjed, localitzat per primera vegada a Oxirrinc, i el nom d’un santuari anomenat Per-khef, tot això ja a època saïta.

Al voltant de les tombes saïtes hom n’ha trobat moltes altres d’època grecoromana. En general són més petites, i utilitzen blocs de pedra escairada també més petits, però és remarcable que imiten la tècnica constructiva de les d’època saïta, especialment amb estructures més o menys complexes i cambres cobertes amb volta de canó. Encara que moltes estaven saquejades ja des de l’antiguitat, hom hi ha descobert encara importants dipòsits funeraris i, sobretot, una gran quantitat de mòmies cobertes amb cartronatges ricament decorats. Algunes tenen breus inscripcions en grec incises a les parets; d’altres, pintures murals o relleus amb escenes mitològiques i funeràries, entre les que destaquen representacions del peix oxirrinc, documentat també per primera vegada a la ciutat que duu el seu nom.

Des de fa temps es coneixien gran nombre d’estatuetes de bronze amb la representació d’un peix oxirrinc, i hom sospitava que procedien de la ciutat d’Oxirrinc. Però hom creia erròniament que, com que el nomus oxirrinquita havia estat consagrat al déu Set, assassí del seu germà Osiris, que l’oxirrinc era l’animal setià que es va menjar el fal·lus d’Osiris quan el cos d’aquest va ser esquarterat i llençat al riu. Recentment, la troballa d’una d’aquestes estatuetes de bronze amb una dedicatòria a Tueris ha demostrat que l’oxirrinc, en femení en egipci, és en realitat l’animal sagrat d’aquesta deessa, que és la divinitat primordial de Per-medjed. Això ha estat demostrat per les troballes recents, en tombes grecoromanes de la Necròpolis Alta, de representacions del peix oxirrinc i, per tant, de la deessa Tueris.

La població grega d’Oxirrinc, tot i guardar la seva llengua materna, va adoptar en canvi els rituals funeraris i els déus egipcis. El més important d’aquests era Serapis, un déu guaridor format a partir d’Osiris-Apis però amb forma grega. El seu temple, el Serapeu, es devia trobar al centre de la ciutat. Recentment, la Missió ha trobat dins del conjunt de la Necròpolis Alta, les restes d’un gran temple, molt arrasat, d’època clàssica. Està encara en curs d’excavació, però creiem que hi ha moltes possibilitats de que es tracti precisament del Serapeu. Esperem que properes campanyes d’excavació permetin confirmar o desmentir aquesta hipòtesi.

Els habitants d’Oxirrinc es van cristianitzar tot al llarg del segle IV, però van seguir utilitzant l’emplaçament de la Necròpolis Alta com a lloc d’enterrament. D’aquesta manera, la Missió ha trobat importants estructures funeràries per sobre o reutilitzant tombes grecoromanes. Aquestes estructures són fetes de tovots, però sovint tenen importants pintures i inscripcions murals en grec de caire cristià, que ha calgut arrencar del seu suport i restaurar. Alguns d’aquests enterraments són fosses individuals, d’altres criptes col·lectives.

 

Les tombes i edificis més destacats de la necròpolis són:

La Tomba 1

La Tomba 14

La Casa funerària