Els primers treballs van consistir en la continuació de l’excavació de la necròpolis localitzada el 1982, així com en l’estudi de totes les estructures funeràries trobades fins aquell moment per la missió egípcia. Aquesta necròpolis ha estat anomenada posteriorment Necròpolis Alta.

Entre les estructures funeràries estudiades, la tomba núm. 1 destaca pel fet de ser una tomba construïda durant el Període Saïta i pel fet d’estar pràcticament intacta. És una tomba de planta complexa, construïda amb blocs de pedra blanca molt ben escairats i encadellats entre ells. Les seves cambres estan cobertes amb voltes de canó. Es tracta d’una tomba familiar, que va ser utilitzada per enterrar, en sarcòfags antropomorfs de pedra coberts d’inscripcions jeroglífiques, tota una família d’alts dignataris sacerdotals, possiblement entre els segles VII i VI aC. Posteriorment, la Missió ha trobat i excavat altres tombes del Període Saïta, entre les quals destaquen la 13 i la 14, totes dues utilitzant tècniques constructives similars. La núm. 14, encara que parcialment destruïda ja des de l’antiguitat, és la més gran localitzada fins ara, i versemblantment va ser ampliada en èpoques posteriors. Una de les naus és probablement la més ampla coneguda fins ara en l’arquitectura faraònica egípcia, coberta per una volta de canó. Les excavacions han permès recuperar encara un important dipòsit funerari. Les inscripcions jeroglífiques trobades han fet possible la identificació de fins a tres generacions de càrrecs sacerdotals, amb les seves famílies. Tant les inscripcions d’aquesta tomba com les de la núm. 1 documenten l’existència del culte a Tueris, el nom faraònic de la ciutat Per-medjed, localitzat per primera vegada a Oxirrinc, i el nom d’un santuari anomenat Per-khef, tot això ja d’època saïta.

Al voltant de les tombes saïtes se n’han trobat moltes altres d’època grecoromana. En general, són més petites i utilitzen blocs de pedra escairada també més petits, tot i així es pot veure com imiten la tècnica constructiva de les tombes d’època saïta, especialment amb estructures més o menys complexes i cambres cobertes amb volta de canó. Encara que moltes havien estat saquejades ja des de l’antiguitat, s’han descobert importants dipòsits funeraris i, sobretot, una gran quantitat de mòmies cobertes amb cartonatges ricament decorats. Algunes tombes tenen breus inscripcions en grec incises a les parets; d’altres, pintures murals o relleus amb escenes mitològiques i funeràries, entre les quals destaquen representacions del peix oxirrinc, documentat també per primera vegada a la ciutat que duu el seu nom.

 

Des de fa temps es coneixien un gran nombre d’estatuetes de bronze amb la representació d’un peix oxirrinc, de les quals es sospitava la seva possible procedència de la ciutat d’Oxirrinc. Erròniament es creia que l’oxirrinc era l’animal sagrat de Set, ja que el nomo oxirrinquita havia estat consagrat a aquest déu, el qual va assassinar i esquarterar el cos del seu germà Osiris per finalment llençar-lo al riu i on un oxirrinc es va menjar el fal·lus. No obstant això, la recent troballa d’una d’aquestes estatuetes de bronze amb una dedicatòria a Tueris ha demostrat que l’oxirrinc (nom femení en la llengua egípcia) és en realitat l’animal sagrat d’aquesta deessa, divinitat primordial de Per-medjed. Això ha estat demostrat per les troballes recents, en tombes grecoromanes de la Necròpolis Alta, de representacions del peix oxirrinc i, per tant, de la deessa Tueris.

La població grega d’Oxirrinc, tot i guardar la seva llengua materna, va adoptar els rituals funeraris i els déus egipcis. El més important d’aquests era Serapis, un déu guaridor format a partir d’Osiris i Apis però amb forma grega. El seu temple, el Serapeu, es devia trobar al centre de la ciutat. Recentment, la Missió ha trobat dins del conjunt de la Necròpolis Alta, les restes d’un gran temple, molt arrasat, d’època clàssica. Està encara en curs d’excavació, però creiem que hi ha moltes possibilitats que es tracti precisament del Serapeu. Esperem que les properes campanyes d’excavació permetin confirmar o desmentir aquesta hipòtesi.

Els habitants d’Oxirrinc es van cristianitzar tot al llarg del segle IV, però van seguir utilitzant l’emplaçament de la Necròpolis Alta com a lloc d’enterrament. Això explicaria que la Missió hagi trobat importants estructures funeràries per sobre de les ja existents o reutilitzant tombes grecoromanes. Aquestes estructures estan fetes de tovots, però sovint contenen importants pintures i inscripcions murals en grec de caràcter cristià, que ha calgut arrencar del seu suport i restaurar. Alguns d’aquests enterraments són fosses individuals i d’altres, criptes col·lectives.

 Les tombes i edificis més destacats de la necròpolis són:

La Tomba 1

La Tomba 14

La Casa funerària